Filla d’un conegut professor de dret, Giuseppe Berta, originari de Ticino, de parla italiana , i de Marianna. Va nàixer a Tablat, Sankt Gllen, Suïssa, el 21 de febrer de 1900. Es va diplomar em la prestigiosa École de Laboratine de ginebra. Militant del partit Comunista. Va treballar com a bacteriòloga del Ospedale San Giovanni de Bellizona on va conèixer a Crespi . Abandona el seu treball a l’hospital l’1 de juliol de 1937, on treballava, per a incorporar-se a l’HMIO on estava la seua parella el Dr. Robert Crespi-Ducleau, personatge controvertit que va exercir de director de l’hospital d’Ontinyent. Graziella va romandre a Ontinyent fins 1938, moment en que desapareixen i marxen probablement a Venezuela
Graziella Berta forma part d’un grup de 27 voluntàries suïsses de les quals sols 9 reuneixen les condiciones per treballar en l’àmbit sanitari. Són dones que acompanyen als seus marits o parelles que s’incorporaven a les BBII. (Huber: 2009) Circumstància que es repetirà en moltes altres infermeres de l’hospital d’Ontinyent i en altres de la zona republicana. Aquest va ser el cas de les conegudes mamàs belgues. Ateses les meues investigacions, he distingit tres grups d’infermeres. El primer grup estava format per dones que marxaren des d’Anvers cap a l’hospital d’Ontinyent l’abril de 1937 després d’haver rebut una curta però intensa formació com a auxiliars d’infermeria (segons apunta Doorslaer). El segon, estava format per infermeres titulades que procedien de diferents països d’Europa entre les quals es troben Jenny Schaddele, natural de Weerkendam; Noor Diamant, natural d’Admsterdam; Hanny Toni Fruchter, natural de Duisburg; Ans Blauw; natural de Opdam; Maatje Huizinga, natural de Amsterdam; Trudel van Reemst-De Vries, Natural de Frankfurt; Johanna Maas Bovenkerk, natural d’Amsterdam. En aquest grup podem incloure la infermera noruega Effi Leganger i la sueca Stina Bäse les quals varen treballar prèviament a l’hospital Sueco Noruega d’Alcoi per a després incorporar-se a l’HMIO.
Graziella Berta formarà part d’aquest grup d’infermeres titulades que va vindre a treballar a Ontinyent. D’acord amb les aportacions de Renato Simoni, en finalitzar la guerra civil torna a Suïssa on treballarà en el laboratorio Chimico Cantonale de Lugano fins que es va jubilar. Mor el 21 de novembre de 1990, en aquesta ciutat i es soterrada en la tomba de la família Berta en Guibiasco (Ticino)
Altres dones, les quals formen el tercer grup, que participaren en aquesta experiència solidària en temps de guerra, naturals d’Ontinyent i de la resta de l’estat espanyol, unes com infermers o auxiliars d’infermeria, altres en serveis de bugaderia, cuina, costura, etc., foren; Rosario Llin Belda, Remedios Santamaria Penalba; Nieves Santamaria Penalba; Carmen Mora Vidal; Consuelo Galiana Bodí; Rosario Revert; Carmen Rubira Alcaraz; les germanes Graullera; Eladia Vegas Lunas; Encarnación Martínez; Carmen Santos Garcia; Teresa Azcarate Diz; Josefa Alcaraz Ferri; Josefa Vidal Beneyto; Pilar Beneito Gallego; María Reig; María Sarrió; Dolores Biosca Tormo.
Afortunadament Renato Simoni, amb qui he mantingut correspondència en les últimes setmanes, està preparant una biografia no sols de Reobert Crespi sinó també de Graziella Berta, parella del considerat fals metge. D’aquesta manera s’amplia el ventall de dones que treballaran en aquest hospital militar.