Ontinyent vist des de Suïssa
Els diaris Berner Tagwacht, SMUV-Zeitung i Solidarité publiquen entre 1937 i 1939 un conjunt de notícies que permeten completar la història de l’Hospital Militar Internacional amb informació pràcticament desconeguda.
La primera referència apareix al Berner Tagwacht, del 25 de maig de 1937, en un article que reproduïa la negativa del Departament Polític Federal a autoritzar l’enviament de dues infermeres suïsses a Ontinyent. La justificació oficial era que les operacions militars podien arribar fins a aquella zona. El mateix diari reproduïa un comentari molt crític que ironitzava sobre aquella decisió i qüestionava els arguments del govern suís.
Només uns dies després, el 3 de juny de 1937, el mateix Berner Tagwacht publicava l’article «I això s’anomena Creu Roja!», on denunciava que la Creu Roja Suïssa havia impedit publicar un anunci per reclutar infermeres amb experiència quirúrgica necessària per a ser destinades a l’hospital d’Ontinyent.
L’autor acabava recordant Henri Dunant, fundador de la Creu Roja Internacional, afirmant que «es remouria en la seua tomba» davant aquella actitud. No era una frase retòrica. Era una crítica directa a una institució que, segons el diari, estava anteposant consideracions polítiques als principis humanitaris que li havien donat origen.
La polèmica continuava el 6 de juliol de 1937, quan el Berner Tagwacht publicava un article on denunciava les relacions entre la direcció de la Creu Roja Suïssa i representants del règim nazi i recordava que el Dr. von Fischer, secretari central de la institució, era la mateixa persona que havia impedit l’arribada d’infermeres a Ontinyent.
Però els diaris suïssos també mostraven una altra cara. El SMUV-Zeitung, del 24 de juliol de 1937, explicava com centenars de voluntàries confeccionaven roba per a Espanya. Les peces per a nadons anaven destinades a València; la roba infantil, als xiquets evacuats; i la roba interior masculina era enviada específicament a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent.
L’11 de novembre de 1937, el Berner Tagwacht publicava un titular sorprenent: «El millor hospital d’Espanya». Citant el doctor britànic H. B. Morgan, descrivia l’hospital d’Ontinyent com un centre amb mil llits, vint sales, servei de transfusions de sang i unes instal·lacions que el convertien en un referent sanitari de la rereguarda republicana.
L’any següent, el 15 de gener de 1938, el mateix diari explicava que el Fons Internacional de Solidaritat continuava mantenint l’hospital i anunciava l’enviament de dues ambulàncies i deu tones de material sanitari destinades específicament a Ontinyent.
Finalment, el 11 de gener de 1939, el Berner Tagwacht publicava un ampli balanç de tota la solidaritat internacional. En ell s’afirmava que l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent havia comptat amb sis cirurgians internacionals, vint-i-sis infermeres internacionals, que hi eren atesos 860 ferits i que també s’hi formaven cirurgians i infermeres espanyols segons les tècniques més modernes.
Espagne meurtrie, l’àlbum que va contribuir a sostenir l’Hospital Militar Internacional
Continuant la recerca sobre la presència de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent en la premsa suïssa, una referència publicada al setmanari Solidarité em va conduir fins a un document que, malgrat haver estat editat l’any 1937, continua sent poc conegut entre els estudis dedicats a la Guerra Civil espanyola.
Es tracta de l’àlbum Espagne meurtrie, editat per l’Œuvre Suisse d’Entraide Ouvrière. No és un llibre d’història ni un simple recull fotogràfic. És un testimoni directe del compromís humanitari que una part de la societat suïssa va assumir davant la tragèdia que vivia la població civil espanyola.
La seua existència ja era anunciada pel setmanari Solidarité, publicat el 28 d’agost de 1937. L’article, titulat «18 juillet 1936», explicava que l’Obra Suïssa d’Ajuda Obrera acabava d’editar «un àlbum de cinquanta pàgines il·lustrat amb setanta magnífiques fotografies», que definia com «el fidel reportatge d’alguns suïssos que van romandre a Espanya durant el mes de maig». A més, el text anunciava que la meitat del benefici net de la seua venda es destinaria a l’Hospital Internacional d’Ontinyent, creat per la II Internacional i la Federació Sindical Internacional, mentre que l’altra meitat serviria per sufragar les necessitats sanitàries de les llars d’infants refugiats.
Aquest detall, aparentment secundari, situa Ontinyent en el centre d’una campanya internacional de solidaritat impulsada des de Suïssa. No era una ajuda puntual. Era una xarxa estable de suport econòmic, sanitari i social que mobilitzava sindicats, cooperatives, organitzacions obreres i milers de persones anònimes.
Un reportatge fet sobre el terreny
L’àlbum sorprén des de la primera pàgina. No pretén explicar la guerra des dels despatxos ni des dels comunicats oficials. Els seus autors insisteixen que les fotografies són el resultat del viatge realitzat per diversos cooperants suïssos a Espanya durant la primavera de 1937. L’objectiu no era documentar els moviments militars, sinó mostrar les conseqüències humanes del conflicte.
Les imatges recorren Madrid sota els bombardejos, les llargues columnes de refugiats, els hospitals, els menjadors populars, les escoles, les colònies infantils i les iniciatives de reconstrucció impulsades en la rereguarda republicana. No són fotografies espectaculars; són, sobretot, fotografies que intenten donar un rostre a les víctimes.
La infància ocupa un lloc central. Els xiquets apareixen una vegada i una altra: als refugis antiaeris, als menjadors, a les escoles improvisades o durant les evacuacions. L’àlbum transmet una idea molt clara: protegir la infància significava protegir el futur.
Ontinyent, present encara que no aparega
Per als qui investiguem la història de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent, Espagne meurtrie té un valor extraordinari. Encara que l’hospital no ocupe un apartat específic dins de l’àlbum, sabem que era un dels principals destinataris dels recursos obtinguts amb la seua venda. Això converteix aquesta publicació en una peça més de la xarxa internacional de solidaritat que va permetre mantenir en funcionament el centre sanitari creat per la Federació Sindical Internacional.
Aquestes són les prioritats que s’inclouen i demanen perquè siguen una realitat:
«La nostra ajuda ve determinada per la situació, tal com l’hem exposada en aquest fullet:
1. Cal que un cert nombre de persones accepte apadrinaments. Una aportació mensual d’entre 15 i 25 francs, com a mínim, és suficient per mantindre un infant.
2. Hem d’assegurar la continuïtat del servei d’evacuació. Seria extremadament necessari disposar d’un cinqué camió destinat, sobretot, a evacuar de Madrid les dones embarassades. Aquest camió hauria de ser més confortable que els destinats als infants.
3. Necessitem queviures per tal de permetre continuar assegurant l’alimentació dels infants.
Demanem amb urgència: llet condensada; llet en pols; sucre; farina; farina Nestlé; xocolate per a cuinar; cacau; oli de fetge d’abadejo; conserves de carn; productes del tipus Wander (Ovomaltine, Eimalzine, etc.); i altres productes fortificants.
4. Sabó! Aquest producte manca absolutament a Espanya, tant entre la població com entre els refugiats i als hospitals. La falta de sabó, si es prolonga, amenaça Espanya i Europa amb les epidèmies més greus.
5. Necessitem roba blanca i peces de vestir, tant per als refugiats adults com per als infants. També necessitem: joguets; llapis; paper; colors; libres il·lustrats.
Lector!
Adreça’t a la secció de l’«Acció Suïssa per als Xiquets Espanyols» de la teua localitat. Col·labora-hi. Si no hi ha cap comité local, adreça’t al secretariat de l’«Obra Suïssa d’Ajuda Obrera», que t’informarà de totes les possibilitats d’ajuda. Envia els teus donatius a l’adreça següent: Röschlibachstrasse 25, Zuric 10 A més, el secretariat posa a disposició de les dones de bona voluntat peces de vestir i roba blanca ja tallades que encara cal cosir. L’Obra Suïssa d’Ajuda Obrera també s’ocupa de l’Hospital Militar d’Ontinyent, fundat per la Federació Sindical Internacional i la Internacional Obrera Socialista. Hi estan hospitalitzats 1.000 ferits greus. Aquest hospital necessita sabó, roba interior per als homes, calcetins, benes, productes fortificants per als convalescents, jocs de taula, etc. Les donacions destinades a l’hospital també són rebudes amb agraïment…..Lectors! Ajudeu-nos. Contribuireu a salvar el millor de vosaltres mateixos: la dignitat humana i la llibertat.»
Una fotografia i una investigació oberta
Durant aquesta recerca vaig localitzar la fotografia d’una xiqueta refugiada publicada al mateix número de Solidarité que anunciava l’aparició d’Espagne meurtrie. La imatge, que he restaurat digitalment per facilitar-ne la lectura, transmet amb una força extraordinària el drama de la infància durant la guerra.
Tanmateix, la consulta de l’àlbum planteja un interrogant inesperat: la fotografia no apareix en l’exemplar que he pogut estudiar.
Això obliga a actuar amb prudència. És possible que procedisca del mateix reportatge realitzat pels cooperants suïssos que van visitar Espanya el maig de 1937 o del fons fotogràfic utilitzat per preparar l’àlbum, però, de moment, no disposem de proves documentals que permeten afirmar-ho. Aquesta constatació no resta valor a la descoberta; al contrari. Obri una nova línia d’investigació.
La descoberta d’Espagne meurtrie no tanca cap investigació; al contrari, n’obri moltes altres. Qui va fer aquelles fotografies? On es conserva el reportatge original? Hi ha altres imatges encara desconegudes? I, sobretot, qui era la xiqueta que ens mira des de les pàgines de Solidarité? Aquesta és, probablement, la pregunta més emocionant que planteja aquesta recerca. Intentaré aportar una refelxió al voltant d’aquesta fotografia en una pròxima entrada del blog, dedicada íntegrament a aquesta fet i la seua vinculació amb altra xiqueta, Madrich Berliner.
La història de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent continua oferint noves preguntes. I potser aquesta és una de les millors notícies per a qualsevol investigador. Cada document recuperat no tanca una investigació; n’obri una altra. Espagne meurtrie és, sens dubte, una d’aquestes portes que encara resten per travessar.
Agraïments
Vull expressar el meu més sincer agraïment a Renato Simone per la seua generosa col·laboració i per haver facilitat l’accés a l’àlbum Espagne meurtrie, conservat a l’Archivio Fondazione Pellegrini – Canevascini de Bellinzona (Suïssa), dins del Fondo Gerold Meyer. La seua disponibilitat ha fet possible incorporar una nova font documental de gran valor per al coneixement de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent.
Una vegada més, aquesta descoberta demostra que la història local només pot comprendre’s plenament des d’una perspectiva transnacional i internacional. La recuperació de fonts documentals conservades fora de les nostres fronteres no sols amplia el coneixement sobre l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent, sinó que confirma que la solidaritat que va fer possible el seu funcionament va transcendir països, fronteres i ideologies, convertint una ciutat de la Vall d’Albaida en un referent europeu de cooperació i ajuda humanitària durant la Guerra Civil espanyola.