La plaça de la Concepció constitueix, des de fa més d’un segle, un dels principals espais cívics i socials d’Ontinyent. Situada a la porta d’entrada a la ciutat i als eixamples contemporanis, ha esdevingut el lloc on millor s’ha reflectit l’evolució urbanística, econòmica i social de la ciutat.
La seua configuració actual és fruit del creixement experimentat per Ontinyent durant la segona meitat del segle XIX. L’augment de la població, impulsat pel desenvolupament de la indústria tèxtil, va fer necessari ampliar els límits tradicionals de la ciutat. El Pont Nou, inaugurat el 1891, facilità aquesta expansió, superant el barranc per on transcorre el riu Clariano. Serà així com l’espai de la Concepció es convertirà en una nova porta urbana i en un nus de comunicacions entre la ciutat antiga i la moderna.
Durant les primeres dècades del segle XX, la plaça adquirí la seua fesomia característica. Es projectà un ampli passeig central arbrat amb dues fileres d’acàcies, vorejat per calçades laterals destinades al trànsit rodat. Aquesta configuració, catalogada hui com a bé patrimonial municipal, es desenvolupà aproximadamententre 1920 i 1967.
L’espai estava presidit per la façana monumental de La Paduana, una de les indústries tèxtils més representatives d’Ontinyent. La seua presència simbolitzava el protagonisme del sector tèxtil en l’economia local i convertia la plaça en una autèntica carta de presentació de la ciutat industrial.
Un espai per a la vida quotidiana
Més enllà de la seua funció urbanística, la plaça es va convertir molt prompte en el gran saló urbà d’Ontinyent. Durant dècades fou l’escenari dels passejos dominicals, les trobades familiars, les celebracions populars, els actes festius i les manifestacions cíviques.
El passeig central, ombrejat pels arbres, era especialment concorregut durant les vesprades d’estiu. Les terrasses dels cafès, els comerços dels carrers adjacents i la proximitat de la Glorieta contribuïren a consolidar aquest espai com el principal centre de relació social de diverses generacions d’ontinyentinsi ontinyentines.
Un dels elements més estimats fou la font del Peixcauret, coronada per l’escultura d’un pescador. Aquesta imatge acabaria convertint-se en un dels símbols més recordats de la ciutat. La font desaparegué durant les reformes urbanístiques de la segona meitat del segle XX, encara que recentment una rèplica ha recuperat aquest element tan arrelat en la memòria col·lectiva.
La plaça durant la Segona República
La proclamació de la Segona República, l’any 1931, també deixà empremta en aquest espai. Com ocorregué en nombroses poblacions espanyoles, la plaça canvià temporalment la seua denominació i passà a anomenar-se plaça Manuel Azaña, en homenatge al president de la República. Altre carrer que canvià la seua denominació, i que donava accés al Pont Nou, fou l’avinguda de Sant Francesc, que va passar a denominar-se avinguda de Blasco Ibáñez.
A la Glorieta, un altre espai d’esbarjo durant els mesos de la canícula, era possible trobar un indret fresc i, fins i tot, gaudir de la lectura després de traure en préstec un dels llibres de la biblioteca popular que el govern republicà de l’Ajuntament d’Ontinyent hi va instal·lar, seguint l’ideari de les Missions Pedagògiques.
Prop d’aquesta plaça s’ubicava el camp de futbol, on, a més de disputar-s’hi els pertinents partits de futbol, durant els mesos d’estiu també era utilitzat com a «Cinema de Verano», on s’oferien actuacions de vedets i artistes, amb les pertinents actuacions del que, durant la Transició, es va anomenar «el destape».
Aquest canvi simbolitzava la voluntat de modernització política del nou règim i reflectia les transformacions socials que experimentava la ciutat, però que topaven amb una part de la societat ontinyentina força conservadora i amb una evident tradició religiosa.
La Guerra Civil
Durant la Guerra Civil (1936-1939), la plaça de la Concepció adquirí una notable importància estratègica. Al seu voltant s’ubicaven edificis i serveis fonamentals per al funcionament de la rereguarda republicana: la fàbrica de La Paduana i les instal·lacions del parc automobilístic del Cos de Carabiners. A molt poca distància es construí el refugi antiaeri número 4, destinat a protegir la població davant la possibilitat de bombardejos, encara que Ontinyent mai no arribà a patir atacs aeris. L’edifici de La Paduana va ser utilitzat com a magatzem de farmàcia per a l’Exèrcit Popular de la República.
La plaça fou també un espai de pas constant per a soldats, personal sanitari, vehicles militars i ciutadans vinculats a l’activitat de l’hospital militar internacional establert a la ciutat.
Al Xalet de Fité, al llindar de la plaça, es va organitzar l’ocupació de la ciutat d’Ontinyent per l’Exèrcit revoltat, que es va iniciar a l’Hospital Militar Internacional del convent dels pares franciscans.
La llarga nit del franquisme
Finalitzada la guerra, el règim franquista recuperà la denominació de plaça de la Concepció. Els primers actes que s’hi varen organitzar varen ser aquells destinats a reforçar el nou règim franquista, amb desfilades, misses i la col·locació d’una Creu dels Caiguts, en record i per a fer memòria els ontinyentins morts durant la Guerra Civil que defensaren l’alçament de l’Exèrcit revoltat.
Durant les dècades següents, l’espai es va convertr en l’escenari habitual de desfilades, recepcions oficials, commemoracions religioses i actes propagandístics de la dictadura. Tanmateix, per als ciutadans continuà essent, sobretot, el gran espai de convivència quotidiana, on la vida social acabà imposant-se als usos polítics.
Les transformacions urbanes
La intensa motorització dels anys seixanta modificà profundament la plaça. Les calçades ampliaren el seu protagonisme, aparegueren noves zones d’aparcament i desaparegueren alguns dels elements ornamentals originals.
La fotografia que acompanya aquest text, probablement realitzada entre finals dels anys seixanta i primers dels setanta, documenta perfectament aquell moment de transició. Hi observem encara l’albereda central amb el característic paviment en ziga-zaga, els vehicles estacionats als laterals i una plaça que començava a adaptar-se als nous usos derivats del creixement del trànsit.
Durant el segle XXI, l’Ajuntament d’Ontinyent ha impulsat una profunda reurbanització amb l’objectiu de recuperar el protagonisme dels vianants, incrementar les zones verdes i posar en valor el patrimoni històric de l’espai, mantenint alguns elements identitaris, com el característic dibuix del paviment, però també, com s’ha dit, recuperant el Peixcauret.
Amb aquesta nova urbanització, tal vegada estaria bé incloure algun panell informatiu que identificara la mateixa plaça, l’edifici de l’antiga fàbrica de La Paduana, però també l’edifici del número 4 que, segons el catàleg municipal, es tracta d’un edifici de 1935 que «participa del estilo nacionalista-Art Déco (antepecho de tubo en los huecos, persianas) con la decoración clasicista propia de la época anterior». Un altre edifici sobre el qual també cal fixar-se és el que ocupa el número 9, on, de nou, seguint el mateix catàleg, es diu que «la fachada se adscribe perfectamente al estilo racionalista…».
Un espai de memòria
La plaça de la Concepció és molt més que una plaça. És el reflex de l’evolució d’Ontinyent al llarg dels darrers més de cent anys. Ha contemplat el desenvolupament de la indústria tèxtil, els canvis polítics de la Segona República, les tensions de la Guerra Civil, la llarga nit del franquisme, el creixement econòmic dels anys seixanta i la transformació urbanística contemporània. Tal i com s’ha fet en altres espais de la ciutat, s’ha procedit a canviar el rètol dels que identifiquen places o carrers. En aquest cas encara no s’ha pogut observar cap canvi on poguera identificar-se amb poques paraules les referències corresponents a aquesta plaça al estil del carrer dels Capellans per dir-ne algun exemple. 
Cada generació d’ontinyentins i ontinyentines hi ha deixat la seua petjada. Per això, la plaça continua sent, encara hui, un dels principals símbols de la identitat col·lectiva de la ciutat, un espai on es barregen la memòria, la convivència i la història compartida.
Tanmateix, mentre enllestia aquesta entrada, s’han produït uns fets lamentables que, una vegada més, tenen com a protagonista la plaça de la Concepció. El Periodic d’Ontinyent informava este mateix matí de la destrossa del Peixcauret, un dels seus elements més emblemàtics, recuperat fa només unes setmanes amb motiu de la remodelació integral de la plaça.
No hi ha paraules. Quan es malmet un símbol que forma part de la memòria col·lectiva, no només es danya un element material: també es colpeja una part del patrimoni sentimental que pertany a tota la ciutadania. Respectar els espais públics és també una manera de respectar-nos com a societa.
__________________________________________________
Procedència de les imatges: Les fotografies reproduïdes en esta obra han sigut obtingudes de Crònica, Historia de un pueblo, del web municipal d’Ontinyent i de l’arxiu fotogràfic de l’autor.