Aquest mes de juny de 2026 marca una data històrica per a Ontinyent. Després de dècades al servei de la ciutadania, l’hospital conegut popularment com el Xalet de les Boles ha deixat de funcionar com a centre sanitari amb l’entrada en servei del nou Hospital General d’Ontinyent.
La notícia representa un avanç necessari per a l’assistència sanitària de la Vall d’Albaida, però també ens convida a mirar enrere i a recordar la llarga trajectòria d’un edifici que forma part de la memòria col·lectiva de diverses generacions valldalbaidins i valñdalbaidines.
El Xalet de les Boles no és un edifici qualsevol. La seua història està íntimament lligada als esdeveniments més transcendents del segle XX. Durant els primers mesos de la Guerra Civil, davant la necessitat urgent d’atendre els soldats ferits que arribaven des dels fronts de combat, les organitzacions polítiques i sindicals d’Ontinyent van impulsar la seua conversió en Hospital de Sang. L’agost de 1936 ja estava en funcionament com a centre sanitari de rereguarda.
La seua estructura, moderna per a l’època, reunia unes condicions excepcionals: sales àmplies, espais per a consultes i administració, quiròfan, aigua corrent, cuina, menjadors i capacitat per a nombrosos de llits. Metges, practicants, infermeres, personal auxiliar i voluntariat local van fer possible l’atenció dels ferits procedents principalment del front de Terol i d’altres zones de guerra. Aquell hospital va ser, sobretot, una expressió de solidaritat enmig de la barbàrie.
Aquells mesos dramàtics van convertir el Xalet de les Boles en un espai de vida i esperança. Darrere de cada llit hi havia una història personal; darrere de cada cura, l’esforç d’homes i dones que intentaven salvar vides en circumstàncies extraordinàriament difícils.
L’any 1937, la creació de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent, instal·lat a l’antic Col·legi de la Concepció, va comportar la reorganització de l’assistència sanitària militar i que fa acetar l’Hospital de Sang del Xalet de les Boles. Però la relació de l’edifici amb la sanitat ja no es trencaria mai més.
Amb el pas dels anys, aquell xalet senyorial es va transformar en l’hospital de referència d’Ontinyent. Entre les seues parets han nascut milers de persones. S’hi han viscut moments de felicitat, però també d’incertesa i de dolor. Ha sigut el lloc on moltes famílies han rebut una bona notícia i també on han acomiadat éssers estimats. En certa manera, la història vital de bona part de la població d’Ontinyent i de la comarca ha passat per aquest edifici.
Per això, ara que el servei hospitalari es trasllada a unes instal·lacions modernes i adaptades a les necessitats del segle XXI, és important reivindicar el valor històric i patrimonial del Xalet de les Boles. La seua importància no radica únicament en l’arquitectura o en l’antiguitat de l’edifici, tot i que la seua fisionomia ha canviat per complet i es fa irreconeixible als seus origens. És una exemple més de com els espais que habitem canvien amb l’acció humana. El seu valor principal resideix en la memòria que conserva.
El Xalet de les Boles és un dels pocs espais de la ciutat que connecta directament la memòria de la Guerra Civil, l’assistència als ferits, la solidaritat de la rereguarda i la construcció posterior del sistema sanitari públic. És, per tant, un autèntic lloc de memòria democràtica que mereix ser preservat, estudiat i difós.
Hui, quan les llums de les seues sales s’apaguen com a hospital, no assistim a la desaparició d’un edifici, sinó al final d’una etapa. La seua història continua viva en els records de milers de persones i en el patrimoni col·lectiu d’Ontinyent. Tanmateix es pot reconvertir els seus usos, però sempre atenent a les necessitats sanitàriaes com un Hospital de Crònics o de llarga estada, crear el servei per a condsuctes adictives, etc.
El nou hospital representa el futur. El Xalet de les Boles representa la memòria. I una ciutat que vol construir el seu futur amb dignitat no pot permetre’s perdre la memòria del seu passat.