Emile Vandervelde era advocat i polític belga vinculat al socialisme europeu entre guerres. Va estudiar Dret en la Universitat Lliure de Brussel·les. Afiliat al POB i elegit membre del parlament belga des de 1894. Va assumir responsabilitats polítiques durant la Primera Guerra Mundial com a ministre d’Estat (1914-16) i d’Abastiments (1916-17). Entre 1919 i 1937 repetirà responsabilitats polítiques en diferents carteres ministerials, entre elles la de Sanitat, mentre es va crear l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. La seua activitat política va adquirir caràcter internacional a l’estar vinculat a la Segona Internacional Socialista des de 1889. Va visitar l’hospital amb la seua dona, deixant constància d’aquesta visita i del compromís socialista en una crònica publicada en El Diluvio. Mor el 27 de desembre de 1938.



