PROJECCIÓ DE “LES MAMÀS BELGUES” I PRESENTACIÓ DE “SOLIDARITAT EN TEMPS DE GUERRA”

L’any 2015, concretament entre el 4 i 5 de juny, vaig participar en el simposi  “Hospitales en tiempos de guerra: tecnologias médicas y agencias humanitàrias” celebrat a  l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, de la Universitat de València. En aquell moment vaig tenir l’oportunitat de poder exposar i mostrar per on anàvem les meues investigacions al voltant de la creació a Ontinyent de l’Hospital Militar Internacional.
Tanmateix, vaig  poder mostrar el tràiler del documental “Les mamàs belgues” ambientat també en l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent.
Huit anys i mig després he tingut l’oportunitat de tornar a aquest espai de coneixement i recerca per presentar el documental “Les mamàs belgues”, però també compartir allò que he investigat amb altres autors, com varen ser Xavier Garcia Ferrandis i Luis Manuel Calvo Salgado  amb un acte conduït amb molta cura i saber fer per Àlvar Martínez.

Així doncs, el dimecres 11 de desembre de 2024 a les 18 hores, al saló d’actes del Palau Cervero es va projectar “Les mamàs belgues” en un acte organitzar per Joan Lloret (IILP-UV) Ana García i Ximo Estal. Com és habitual, en cada projecció d’aquest documental, hi ha paraules d’agraïment i del bon fer per donar a conèixer una experiència solidària d’un grup de dones, que vingueren a Ontinyent a treballar en l’Hospital Militar Internacional. Més gran és la meua satisfacció per poder explicar amb un poc més de detall aquella història, com va nàixer, com es va gestar i quins han estat els resultats. Encara hui, tants anys després continua despertant interès. Aquest va ser el primer tastet d’un final d’any al cap i casal.

Primer per la dreta Àlvar Martínez, Joan J. Torró, Luis Calvo i Xavier Garcia

Una setmana després, concretament el dimecres 18, vaig participar en la presentació col·lectiva de tres novetats bibliogràfiques en el marc de l’Assistència mèdica i solidaritat transnacional durant la guerra civil. Vàrem intervindre  Xavier Garcia Ferrandis, un servidor i Luis Manuel Calvo Salgado, i de nou amb el magnífic saber fer d’Àlvar Martínez-Vidal. L’acte va ser organitzat per l’Institut Interuniversitari López Piñero (Universitat de València) amb el suport del projecte de recerca “Acción médica humanitaria transnacional e innovación tecnológica en espacios de confinamiento” (1870-1950) (ID2019-104581GB-I00).

Aquest mateix dimecres, de matí, a Ontinyent rebia la visita de Jeremi Galdàmez de la Stowarzyszenie Ochotnicy Wolności (Associació Voluntaris per la Llibertat) de Polònia. Va vindre acompanyat per Andrés Chamarro membre de l’associació d’Amics de les BBII (Madrid). Visitarem el Col·legi de la Concepció, antic Hospital Militar Internacional. Com és habitual, aquestes visites confirmen que la tasca encetada ha de continuar. De nou apareixen noves dades de la mà de brigadistes internacionals polonesos que amplien les que ja disposem i a poc a poc sembla que si és possible, podríem anar parlant d’una segona investigació que podria ampliar i corregir la de “Solidaritat en temps de guerra” de l’any 2023. Però això ja vindrà.
Andrés Chamorro, Joan J. Torró i Jeremi Galdamez
La visita de Jeremi i Andrés m’ha permès conèixer que a Madrid s’ha inaugurat  altra exposició facilitant a fotografies respecte de les mamàs belgues  i la seua referència a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. Aquesta exposició du per nom “Por vuestra libertad y la nuestra. Judíos en las Brigadas Internacionales” . Sembla que encara no ha quedat clar que Madrich Berliner era una xiqueta perquè en aquesta exposició continua apareixent com a xiquet.
Malgrat la grip, la convalescència i altres entrebancs ha estat un final d’any complet, que ens ve a confirmar la presència i importància de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent en el discurs de la guerra civil. Des de Varsòvia i Cracòvia continua posant-se de manifest eixe interès i caràcter  transnacional i internacional, d’aquesta experiència solidària materialitzada a la ciutat d’Ontinyent. La cosa promet i estic convençut que aquesta història continuarà amb més històries de dones i homes que vinguérem des de Polònia a defensar la democràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *