L’1 de febrer vaig publicar al blog una entrada dedicada al parc de les Mamàs Belgues, un espai amb una història singular dins del nostre entorn urbà. Com de vegades passa amb algunes de les entrades que publique, aquella reflexió ha tingut una xicoteta però agradable repercussió tant en la premsa local com en les xarxes socials.
Aranxa Vidal, d’El Periòdic d’Ontinyent, ha dedicat a l’entrada una ressenya en forma de reportatge, acostant-ne el contingut als lectors del periòdic. Des d’ací només puc agrair-li, una vegada més, l’atenció i la sensibilitat que sovint mostra cap als temes que tracte al blog.
La sorpresa va vindre, però, en comprovar que l’equip d’arquitectes responsable de la intervenció al parc també havia fet esment de l’entrada en les seues xarxes socials, compartint la seua impressió després de conéixer el contingut del text. Sempre resulta gratificant veure com els mateixos protagonistes d’una actuació urbana reaccionen i dialoguen, encara que siga de manera indirecta, amb les mirades i reflexions que es generen al voltant del projecte.
Deixe a continuació la publicació de l’article aparegut en la premsa local i també una captura de pantalla de la referència que l’estudi Sistesi Arquitectes va compartir al seu compte d’Instagram, com a testimoni d’aquesta xicoteta però significativa repercussió. Encara té més valor saber que, quan vam projectar el documental al mateix parc, alguns membres de l’equip d’arquitectes hi van assistir i, en un exercici d’humilitat i discreció, en cap moment no van posar de manifest la seua presència.
