El passat 25 de setembre, en el marc de les activitats programades per la plataforma la Vall d’Albaida per Palestina, es va projectar el documental “Les mamàs belgues”.
L’objectiu d’aquestes concentracions, decidides en assemblea, és denunciar davant la ciutadania el genocidi que pateix el poble palestí. Aquestes concentracions s’acompanyen d’activitats lúdiques, culturals, literàries que de manera altruista i desinteressada, duen a terme persones que es dediquen a l’escriptura, a la investigació històrica, a la docència, que compten contes, són artistes, és a dir, que tenen una manera particular d’entendre la realitat i que volen contribuir a la denúncia pública del genocidi.
Com explicava Almudena Francès en la primera concentració que es va dur a terme al “Parc de les Mamàs Belgues”, va ser un grup de dones que mentre estaven al parc tenint cura dels seus fills i filles, podien organitzar-se i començar a fer alguna cosa per denunciar el genocidi del poble palestí.
És així com naix la plataforma cívica, la Vall d’Albaida per Palestina fent-ho coincidir amb la flotilla que sortia de Barcelona cap a Gaza amb l’objectiu de fer arribar queviures a la població palestina.
La resposta cívica de la Vall d’Albaida, perquè a les concentracions està venint homes i dones de diferents pobles de la comarca (Aielo de Malferit, La Pobla del Duc, Carrícola, Albaida, Atzeneta d’Albaida, etc) ha estat mereixedora d’un sincer agraïment i reconeixement tot i que hem de continuar unint esforços perquè aquesta reivindicació pels drets humans i la solidaritat entre els pobles siga una realitat.
Només assabentar-me que s’utilitzava el “Parc de les Mamàs Belgues” com espai de reunió i reivindicació, en va deixar gratament sorprés. Eixa sorpresa venia acompanyada d’un doble sentiment. Per una banda, amb càrrega simbòlica que genera aquest espai de memòria i al mateix temps el seu ús com a reivindicació i lluita contra la barbàrie i el genocidi que pateix el poble palestí recordant a unes dones, que lluitaren contra el feixisme i que mostraren la seua solidaritat treballant en l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent durant la Guerra Civil.
Es dona el cas que aquestes dones, encara que l’imaginari ontinyentí les recorda com a belgues, en realitat eren dones originàries de Polònia, militants comunistes i força antifeixistes.
Estic convençut que aquestes dones, jueves, hui denunciarien aquest genocidi perquè elles foren solidàries i defensaren els drets humans, aleshores lluitaren contra el feixisme.
Recolzar la denúncia del genocidi del poble palestí i donar l’oportunitat de tornar a explicar la història de les mamàs belgues projectant el documental en el “Parc de les Mamàs Belgues”, per primera vegada en aquest parc, és un acte emblemàtic ple de simbolisme, carregat de solidaritat i sobretot de defensa dels drets humans, com ho varen fer eixes dones vingudes d’Europa durant la Guerra Civil.
Tot i que aquest espai s’utilitza per recordar la manera amb la qual es pot donar resposta a una catàstrofe natural com va ser la DANA, dotar-se d’altres usos, però també incloure el discurs memorialista recordant a les dones solidàries que vingueren a Ontinyent a defensar els drets humans.
Crec que és una molt bona oportunitat per incloure aquest doble discurs de manera que quan s’explica un, no s’oblida d’explicar l’altre. Serà així com els espais que habitem, com és el cas del “Parc de les Mamàs Belgues”, s’utilitzarà per a fer memòria, per recordar els efectes de la DANA però també la solidaritat entre les persones, davant de catàstrofes naturals, conflictes armats o l’actual genocidi del poble palestí.