LA CLÍNICA PSIQUIÀTRICA DE XIXONA I L’HOSPITAL MILITAR INTERNACIONAL D’ONTINYENT.

Com és habitual, els que ens endinsem en la investigació històrica, compartim allò que trobem en les nostres recerques i sabem que a altres companys els pot interessar. Això és el que ha fet l’amic “Rafa el Bessó”, perquè encara als pobles de la Vall d’Albaida ens coneixem pels malnoms. Rafa viu a Albaida.

El bon amic m’ha facilitat una informació procedent de Xixona i es veu que la Clínica Psiquiàtrica de Xixona, durant la guerra civil, estava vinculada administrativament a l’Hospital Militar Base d’Ontinyent  o Hospital Militar Internacional d’Ontinyent.

Segons la informació facilitada per Rafa, aquesta clínica depenia de l'”Hospital Militar Base Alcoy-Ontineinte” i estava numerada com a Clínica número 4. Si analitzem els documents, veiem que en aquest establiment sanitari, és a dir, el personal administratiu i sanitari depenia de l’hospital d’Ontinyent.

Evidentment, cal aprofundir un poc més amb aquest detall, la qual cosa suposaria encetar una altra via d’investigació.  Pot ser que en un futur es puga concretar amb alguna investigació més completa. Malgrat tot, ara sols aporte les primeres troballes, dades i impressions, les quals en permeten  establir cert paral·lelisme entre Ontinyent i Xixona.

Primeres coincidències

El primer fet que ens permet concretar aquest paral·lelisme entre Ontinyent i Xixona té a veure amb l’educació. Durant els últims anys de 1920 a Xixona s’inicien els tràmits per dotar-la del primer centre escolar públic. Aquest centre escolar es va inaugurar en 1932 durant la República en pau. Constava de dos pavellons, un  va rebre el nom de Ferrer i Guàrdia, el dels xiquets, i el de les xiquetes el nom de Maria Dolores Miquel Galiana. D’aquesta manera quedava  ben representada a Xixona l’escola Moderna amb el mestre anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia i amb el nom de la lliure pensadora de Xixona Maria Dolores MIquel Galiana, que va morir en 1918

En el cas d’Ontinyent serà l’any 1926 quan s’inicien els tràmits municipals per aconseguir el primer edifici construït i pensant com escola a la ciutat d’Ontinyent. Es va inaugurar aquesta nova escola pública graduada l’any 1934, dos anys després que a Xixona, amb el nom de “Grupo Escolar Joaquin Costa”, actual seu de la Universitat de València a Ontinyent.

Actual seu Universitària a Ontinyent, antic Grup Escolar Joaquin Costa de l’arquitecte Vicente Valls Gadea.

Grupos escolar de Xixona, 1932 de Vicente Valls Gadea

Així tenim que les dues ciutats  coincideixen, pràcticament en el temps, amb la creació de la primera escola pública durant la primera experiència democràtica de l’estat espanyol, és a dir durant la II República.

Una altra coincidència que vincula als dos espais escolars convertits en  espais sanitaris ho posen de manifest  les dades de creació de tots dos hospitals. Tant la Clínica Psiquiàtrica de Xixona com l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent varen ser creats en 1937 i varen de deixar de funcionar en 1939.

Un arquitecte, tres projectes.

Arribats fins a aquest punt cal establir que el segon punt que defineix aquest paral·lelisme ens ho proporciona Vicent Valls Gadea arquitecte que s’ocuparà del projecte de construcció dels dos centres escolars públics a Xixona i Ontinyent. Centrant-nos en la ciutat d’Ontinyent, Vicente Valls Gadea tindrà certa presència pel que fa als projectes que redactarà per a la construcció d’edificis escolars i educatius. Per una banda, en 1930 redacta el projecte per a la construcció del Centre Parroquial d’Ontinyent, dedicat principalment a l’ensenyament d’acord amb els preceptes catòlics. També s’ocuparà, com s’ha dit,  de la construcció d’un centre que s’apropa a les directrius de l’ensenyament graduat on es faran valdre els principis educatius republicans.

Per últim, durant la República en guerra tots dos centres varen canviar els seus usos i varen ser destinats com a centres sanitaris. El Grup Escolar Joaquin Costa convertit en 1938 com Hospital de Sang i el grup escolar de Xixona convertit en Clínica Psiquiàtrica amb la particularitat que aquesta última, com s’ha dit, depenia de l'”Hospital Militar Base de Alcoy-Onteniente”.

Foto publicada en la Revista Almaig de 2021 en l’article “El Centro Parroquial de Santa María de Ontinyent: recorrido histórico a través de sus instalaciones, 1929-2019” d’Inma Sanchis Gandia. Projecte de la façana del Centre Parroquial obra de l’arquitecte Vicente Valls Gadea

Una vegada finalitzada la guerra civil continuarà  la participació de Vicente Valls Gadea en diferents projectes, entre els quals destaca un vinculat a la memòria franquista, en espai educatiu a la ciutat d’Ontinyent. Es tracta del projecte de construcció inaugurat a Ontinyent en 1945, en el col·legi de la Concepció. Aquest centre escolar va ser convertit en Hospital Militar Internacional durant la República en guerra. Es dona la circumstància que Vicente Valls Gadea va ser exalumne del Col·legi de la Concepció.

Monument a “Los caidos” en el claustre del Col·legi de la Concepció que durant la República en guerra es va convertir en hospital Militar Internacional. Foto publicada en Nuestro Colegio núm. 33-34 de 1945.

Pot ser, més endavant pugam aprofundir amb eixe paral·lelisme o dependència de la Clínica Psiquiàtrica de Xixona i l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. Aleshores es podrà saber més respecte de la infermera Teresa Fernández Hernández i de les auxiliars d’infermeria  Concepción Garcia Madrazo, Maria Aurora Asin , Dolores Asin, Matilde Bernabeu i Josefina Dagnino Bernabeu. La infermera Teresa Fernández es va formar a la Creu Roja d’Alacant i a finals de 1936 va ser evacuada a Xixona. Va rebre la graduació de sergent.

Personal sanitari de la Clínica Psiquiatrca de Xixona

Dels metges, sabem que el Dr. Josep Solé i Sagarra va ser l’encerregat de la clínica psiquiàtrica de Xixona. Malauradament, poc sabem del Dr. E. Olivares i  del Dr. Antonio Ramon Duran.

Cert és que fins a l’actualitat no tenia constància d’aquesta relació entre l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent i la Clínica Psiquiàtrica de Xixona. Com dèiem abans, batega eixa una nova línia d’investigació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *