Homenatge a les víctimes amb Zapatero
La setmana passada va ser una d’eixes que no oblidaré. El diumenge passat, Lluïsa i jo marxàrem a Xàtiva per participar en l’homenatge a les víctimes del bombardeig, que cada any es celebra a l’estació de Xàtiva. Allí estàvem esperant Jose Ramón Cerdà, oncle de Roger Cerdà, alcalde de Xàtiva. Tots dos vinculats familiarment amb Ramon Morales Espí alcalde d’Ontinyent durant la guerra civil i va estar en la inauguració de l’Hospital militar Internacional d’Ontinyent.
Esperàvem l’inici de l’acte i l’arribada de les autoritats, entre les quals estava José Luis Rodríguez Zapatero, alçant certa expectació.
José Ramon i jo teníem la intenció de lliurar un llibre a l’expresident del govern, impulsor de la primera llei de memòria històrica. José Ramón li va lliurar el seu llibre de poesia i jo “Solidaritat Internacional en temps de guerra”. Encara que amb poc de temps li manifestarem el nostre goig per donar suport a aquest homenatge. Personalment, volia reconéixer eixe fet, lliurant-li el llibre on quedava recollida la dramàtica història del bombardeig de l’estació de Xàtiva.
Presentació de Solidaritat en temps de guerra
La cosa no va acabar en aquest acte. Tot i que ja estava programada amb antelació, el 12 de febrer de 2025 vaig presentar a la casa de Cultura de Xàtiva “Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939”. Per a mi, ha estat un fet molt important i significatiu. Només he de manifestar el meu agraïment i consideració envers Alfred Boluda i l’Ajuntament de Xàtiva per possibilitar aquesta presentació en aquest dia tan assenyalat.
Són unes quantes les presentacions que he fet i moltes les reflexions i aportacions al voltant de “Solidaritat en temps de guerra”, però crec que la que va fer Roberto Martínez, historiador i tècnic del Magnànim, va estar més que encertada. Va definir el llibre com el remat d’una trilogia que recollia el que es va iniciar primer amb el documental “Les mamàs belgues”, després amb el llibre “Las mamás belgas” i al remat, “Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939” tancava la trilogia. Com deia Jeremi Galdamez, en la seua visita recent a Ontinyent, aquest hospital està connectat directament amb la història de les mamàs belgues, però també amb històries dones i homes que han estat silenciats, que prenen protagonisme i formen part de la nostra memòria.
Efectivament, en el seu moment, i d’això ja fa quasi 9 anys, la idea principal era que després del documental havia de vindre un llibre perquè així recollíem i incorporàvem les noves dades i històries que podien aparèixer després de les projeccions. Per raons personals que no venen al cas, el projecte inicial no va continuar, però com molt bé diu Robert Martínez “Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939” dona cos a la trilogia al voltant de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent.
Aquesta ha estat la crònica d’una setmana intensa, plena d’emocions i sobretot ha permès reivindicar la solidaritat entre ciutats veïnes durant aquells anys de mort i destrucció que ara hem de saber explicar i fer pedagogia de la memòria amb els més joves.