Fa uns dies vaig conéixer per les xarxes socials l’inici d’una actuació urbanística molt a prop d’un edifici estretament vinculat a la memòria democràtica d’Ontinyent i del País Valencià. Es tracta d’un antic magatzem auxiliar de l’Hospital Militar Internacional, un espai que encara conserva alguns dels últims vestigis materials de la seua història.
En un tram de la façana encara s’hi poden observar les escasses restes de pintura d’un antic rètol. Malgrat el seu avançat estat de deteriorament, aquestes traces permeten identificar l’existència d’una inscripció vinculada a la senyalització del magatzem durant la Guerra Civil. Successives intervencions constructives, les inclemències meteorològiques i la degradació natural dels materials han reduït aquest element a unes poques pinzellades de color. Ens trobem davant d’un patrimoni extremadament fràgil, la desaparició del qual comportaria la pèrdua irreversible d’una evidència material de la història de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent.
La documentació, l’estudi i la conservació d’aquestes restes haurien de constituir una prioritat dins de qualsevol intervenció sobre l’edifici. La recuperació d’aquest espai permetria no sols preservar un element arquitectònic singular, sinó també dignificar un dels principals escenaris de la solidaritat internacional durant la Guerra Civil, convertint-lo en un lloc de memòria al servei de la ciutadania.
En aquest sentit, l’edifici, que encara conserva vestigis tan significatius com aquest antic rètol, reunix les condicions idònies per a acollir un Centre d’Interpretació de la Memòria Democràtica d’Ontinyent. Un espai d’aquestes característiques faria possible conservar, investigar i interpretar el patrimoni material vinculat a l’Hospital Militar Internacional, difondre els valors de la solidaritat, la pau, la democràcia i els drets humans, i convertir Ontinyent en un referent de la memòria democràtica al País Valencià.
No seria un projecte pensat únicament per a recordar el passat. Seria també una ferramenta educativa i cultural per a les noves generacions, un espai de recerca, divulgació i trobada que ajudaria a comprendre la transcendència històrica d’un hospital que va representar la solidaritat internacional en un dels moments més difícils de la nostra història.
Encara hi som a temps. Però el temps juga en contra. Cada capa de pintura que cau, cada intervenció que no té en compte el valor patrimonial de l’edifici i cada dia que passa sense actuar ens acosta una mica més a la desaparició definitiva d’un testimoni únic. Conservar aquest llegat no és només una qüestió de protegir unes pedres o unes lletres esborrades; és preservar la memòria d’aquelles persones que van convertir Ontinyent en un símbol internacional de solidaritat, humanitat i esperança.