La denominació dels espais públics constitueix una eina fonamental de construcció de relat col·lectiu i de transmissió de valors socials, històrics i democràtics. En aquest sentit, el Ple de l’Ajuntament d’Ontinyent va acordar la denominació de diversos carrers i espais urbans amb la voluntat d’homenatjar persones i col·lectius que han tingut una rellevància significativa en la història i la vida social de la ciutat. Entre aquests espais es troben el carrer Luis Martínez, el passeig de les Valquíries, la Glorieta del doctor Francisco Martínez i el Parc de les Mamàs Belgues.
Aquesta decisió plenària va atendre tant peticions ciutadanes formulades al llarg del temps com criteris de reconeixement institucional i de representativitat social. En el cas concret del Parc de les Mamàs Belgues, la denominació adquireix un valor afegit en tant que és fruit d’un procés educatiu i participatiu, desenvolupat en el marc del projecte “Espais amb nom de dona”, impulsat per l’alumnat de 3r d’ESO de l’IES l’Estació d’Ontinyent, que va triar majoritàriament aquest nom com a proposta d’homenatge.
El topònim Mamàs Belgues fa referència a les dones que van treballar com a infermeres i personal assistencial a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent durant la Guerra Civil, ubicat al col·legi la Concepció. Aquestes dones van desenvolupar una tasca humanitària essencial en un context de violència i precarietat, encarnant valors de cura, solidaritat i compromís cívic que formen part del llegat democràtic de la ciutat. No obstant això, aquesta dimensió històrica i simbòlica sovint resta desconeguda per a una part important de la ciutadania, fet que reforça la necessitat de mecanismes de contextualització i divulgació.
Dels espais urbans aprovats en aquell acord plenari, el Parc de les Mamàs Belgues és l’únic que no ha estat encara inaugurat oficialment, malgrat trobar-se ja executat i haver assolit un destacat reconeixement internacional pel seu disseny com a infraestructura verda, capaç de gestionar episodis d’inundació i d’adaptar-se als efectes del canvi climàtic. Aquest reconeixement situa Ontinyent com a referent en innovació urbana i sostenibilitat, però també posa de manifest la necessitat d’acompanyar l’excel·lència arquitectònica amb una adequada interpretació històrica i social de l’espai.
La instal·lació de plaques commemoratives al parc permetria completar i fer efectiu l’acord municipal, dotant l’espai d’elements que expliquen tant el seu valor ambiental com l’origen i el significat del seu nom. Així mateix, aquestes plaques contribuirien a visibilitzar una memòria democràtica en femení, tradicionalment absent dels relats urbans, i a reconéixer el paper actiu de les dones en la història local.
Al mateix temps, les plaques suposarien un reconeixement explícit al paper de la comunitat educativa, i en particular de l’alumnat de l’IES l’Estació, com a agent actiu en la definició simbòlica dels espais públics. Aquest fet reforça la idea de ciutat com a projecte compartit, en què educació, participació ciutadana i polítiques públiques de memòria es donen la mà.
En definitiva, el Parc de les Mamàs Belgues reuneix una singular confluència de valors: sostenibilitat ambiental, memòria històrica, reconeixement en femení i participació democràtica. La seua inauguració oficial i la incorporació de plaques commemoratives permetrien consolidar-lo plenament com un espai de referència urbana, coherent amb els acords del Ple, amb els principis de l’Agenda 2030 i amb el lligam d’Ontinyent amb una ciutat que cuida tant el seu futur com la seua memòria.
Al respecte i mentre fa unes setmanes preparava aquesta entrada he tingut coneixement que aquest parc, realitzat per Síntesi Arquitectes ha estat seleccionat per a optar en la tercera edició UIA 2030 Awards on premien iniciatives que contribueixen als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’ONU. Especialment, aquelles que integren solucions innovadores per a afrontar reptes com el canvi climàtic, la resiliència urbana i la millora de la qualitat de vida. En el cas del parc inundable de les Mamàs Belgues, el jurat ha valorat la seua capacitat per gestionar de manera natural el risc d’inundacions, recuperar i dignificar un espai urbà per a l’ús ciutadà, combinar funció ambiental, paisatgística i social.
Que Ontinyent figure entre els projectes seleccionats situa la ciutat en el mapa internacional de les bones pràctiques urbanes i reforça la importància d’apostar per espais públics sostenibles i adaptats al futur.
